Rehabilitació l'any 2011 de Santa Maria l'Antiga – 1ª fase
Poques vegades els topònims són tan descriptius amb relació a l'origen del lloc que denominen. L'ocupació humana de Santiga és molt antiga i les restes del període prehistòric són molt abundants.
Al llarg dels temps s'han recuperat restes de ceràmica del neolític antic (VI – V mil·lenni aC), del bronze final (II – I mil·lenni aC) i l'enterrament del ferro-ibèric (s VI – V aC) d'un jove guerrer ibèric inhumat amb armes i bagatges (llança, fletxes, espasa) que fa suposar als especialistes l'existència d'un poblat ibèric al costat mateix de la nostra ermita.
Dins de l'església romànica (s. XI – XII) de Santa Maria l'Antiga (Santiga), i després de les recents excavacions efectuades des de l'any 2006 fins el 2011, s'hi ha trobat, com ja es preveia, les restes de l'esglesiola preromànica anterior (s. IX – X), fet que palesa l'antigor del nostre preuat monument.
A principis del s. XX ja hi havia a Santa Perpètua de Mogoda i pobles veïns persones i entitats que vetllaven per Santiga. En aquella època, dins de l'església s'hi conservava la totalitat de l'ornamentació religiosa que va desaparèixer l'any 1936. El monument romànic del s. XI, però, va romandre dempeus.
I va ser precisament a redós de les parets històriques que els estudiosos locals i d'altres de fora van començar a interessar-se per la seva història. Destaca també l'afany de les entitats com el Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua, a partir de la 2a meitat del s. XX, i de l'Ajuntament i la Parròquia, així com també l'empenta de l'Agrupació Sardanista Santa Perpètua que des de 1954 hi organitza l'Aplec. Tot plegat són uns clars exemples de l'interès de tot un poble que ha fet de Santiga el seu particular santuari.
L'Associació d'Amics de Santiga, des que es va fundar l'any 1984, segueix treballant per a mantenir aquell vell esperit que va portar a moltes persones, ja absents, a procurar que la joia de Santa Maria l'Antiga seguís brillant amb llum pròpia.
És per això que, a més de seguir organitzant i promocionant actes per fer de Santiga un punt de referència dins de la nostra petita part de Vallès Occidental, l'Associació segueix fent camí cap a la restauració plena dels espais al voltant de l'església ja rehabilitada. En el PDF que s'adjunta de les obres de la 1a fase es poden observar molt bé les diferències de com era l'església fins l'any 2010 i com és des de l'any 2011.
El compromís de l'Associació per a restaurar la totalitat del vell monument és del tot ineludible. I seguirem fent els passos necessaris per a portar a terme la consecució del que està establert en el Projecte bàsic, de l'any 2009.
Recull de fotografies (en format .PDF)
Poques vegades els topònims són tan descriptius amb relació a l'origen del lloc que denominen. L'ocupació humana de Santiga és molt antiga i les restes del període prehistòric són molt abundants.
Al llarg dels temps s'han recuperat restes de ceràmica del neolític antic (VI – V mil·lenni aC), del bronze final (II – I mil·lenni aC) i l'enterrament del ferro-ibèric (s VI – V aC) d'un jove guerrer ibèric inhumat amb armes i bagatges (llança, fletxes, espasa) que fa suposar als especialistes l'existència d'un poblat ibèric al costat mateix de la nostra ermita.
Dins de l'església romànica (s. XI – XII) de Santa Maria l'Antiga (Santiga), i després de les recents excavacions efectuades des de l'any 2006 fins el 2011, s'hi ha trobat, com ja es preveia, les restes de l'esglesiola preromànica anterior (s. IX – X), fet que palesa l'antigor del nostre preuat monument.
A principis del s. XX ja hi havia a Santa Perpètua de Mogoda i pobles veïns persones i entitats que vetllaven per Santiga. En aquella època, dins de l'església s'hi conservava la totalitat de l'ornamentació religiosa que va desaparèixer l'any 1936. El monument romànic del s. XI, però, va romandre dempeus.
I va ser precisament a redós de les parets històriques que els estudiosos locals i d'altres de fora van començar a interessar-se per la seva història. Destaca també l'afany de les entitats com el Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua, a partir de la 2a meitat del s. XX, i de l'Ajuntament i la Parròquia, així com també l'empenta de l'Agrupació Sardanista Santa Perpètua que des de 1954 hi organitza l'Aplec. Tot plegat són uns clars exemples de l'interès de tot un poble que ha fet de Santiga el seu particular santuari.
L'Associació d'Amics de Santiga, des que es va fundar l'any 1984, segueix treballant per a mantenir aquell vell esperit que va portar a moltes persones, ja absents, a procurar que la joia de Santa Maria l'Antiga seguís brillant amb llum pròpia.
És per això que, a més de seguir organitzant i promocionant actes per fer de Santiga un punt de referència dins de la nostra petita part de Vallès Occidental, l'Associació segueix fent camí cap a la restauració plena dels espais al voltant de l'església ja rehabilitada. En el PDF que s'adjunta de les obres de la 1a fase es poden observar molt bé les diferències de com era l'església fins l'any 2010 i com és des de l'any 2011.
El compromís de l'Associació per a restaurar la totalitat del vell monument és del tot ineludible. I seguirem fent els passos necessaris per a portar a terme la consecució del que està establert en el Projecte bàsic, de l'any 2009.
Avís Legal - Politica de Privacitat
