Les sardanes de Santiga

Entre les sardanes que s’han dedicat a Santiga, en destaca la que va musicar l’any 1932 el mestre Genís Sala (Santa Perpètua de Mogoda), i que porta per nom “Santiga” tot inspirant-se en la lletra de la poesia que porta el mateix nom, del poeta Santiago Ventura Mallofré i publicada en el setmanari Ressò Perpetuenc d'aquell mateix any.

Aquesta sardana, que és interpretada freqüentment, és la primera de les que es toquen a Santiga en la diada de l’Aplec. La Coral Renaixença la canta també durant els actes de la Festa de l’arbre i homenatge als poetes així com en altres celebrades ocasions.

Altres sardanes dedicades a Santiga són la que es va estrenar amb motiu del XXXè Aplec de la Sardana, l’Aplec del Mil·lenari, l’11 de setembre de 1983, i que porta per nom “Mil·lenari de Santiga”, de Carles Santiago i Roig (Barcelona 1953). I el motiu d’aquest nom per una sardana de casa nostra? Doncs, perquè l’any 1983 va fer mil anys de la primera referència històrica de l’ermita. Una manera lloable de recordar-ho des de l’Agrupació Sardanista, amb aquesta estrena.

Una tercera sardana es va estrenar l’any 1985, en la diada de l’Aplec, com no podia ser d’altra manera. El seu nom és “Santa Maria Antiga”, i el seu compositor va ser en Carles Rovira i Reixach (Sabadell 1929 – Barcelona 2006). En el programa d’aquell any preparat per l’Agrupació s’hi escriu: ‘Esperem l’estrena de la sardana “Santa Maria Antiga” per escoltar-la i ballar-la al mig de la plaça de Santiga sota l’ombra del campanar de l’església romànica.’

La quarta sardana dedicada a Santiga es va estrenar en la diada de l’Aplec de Santiga de l’any ---- i el seu nom és “Un racó de cel”, del compositor Joan Jordi Beumala i Sampons (Lleida 1960).