La Festa de Santa Prisca
Aquesta tradició que a Santiga ve de temps immemorials, no només s’ha celebrat a la nostra esglesiola amb la pròpia gent del lloc, sinó també amb la dels pobles veïns.
Durant uns anys i per una sèrie de raons, la festa va quedar estroncada, però actualment s’ha recuperat encara que sense la celebració religiosa per causa del deteriorament del temple però això sí beneint els panets, perquè la Regidoria de Cultura ha tingut un gran interès per recuperar la tradició.
Sobre la procedència de Santa Prisca hi ha diferents versions tot i que els documents que es coneixen no ho demostren suficientment. El que sembla més clar en el nostre cas és que es tracta d’una màrtir romana del s. III que figura dins del Martirologi jeronimià del segle IV i que el Sacramentari gregorià en constata la commemoració el dia 18 de gener, data que Santiga ha vingut respectant fins als nostres dies.
La festa que s’havia celebrat a Santiga des de temps pretèrits començava amb la celebració de l’Eucaristia i finalitzava amb la benedicció dels panets que en acabar la cerimònia eren repartits entre els assistents. L’elaboració de dits panets es feia amb farina que els pagesos de Santiga donàvem cada any.
La pregunta lògica era i és encara quin simbolisme podia tenir la benedicció i l’ofrena dels panets tot just començat l’any? Una de les respostes seria o podria ser l’interès dels pobladors de Santiga per demanar a Déu la benedicció dels sembrats que tot just naixien aquells dies. Una altra era que la persona o família que guardava aquell panet beneït quedava preservada durant tot l’any dels llamps i malures. Hi havia altres motivacions? Segurament.
En qualsevol cas, amb la creença que dita ofrena ja vingués de l’època pagana i que en començar el temps de la cristianització fos reconvertida sota l’empara de Santa Prisca, la tradició que ens ocupa va ser un esclat de vida en temps remots, encara que potser mai s’arribi a saber el veritable origen de la seva naixença.
(Apunts extrets del llibre Notes de la Història de Santiga petit poble del Vallès (1984), de Fermí Vinyals).
Aquesta tradició que a Santiga ve de temps immemorials, no només s’ha celebrat a la nostra esglesiola amb la pròpia gent del lloc, sinó també amb la dels pobles veïns.
Durant uns anys i per una sèrie de raons, la festa va quedar estroncada, però actualment s’ha recuperat encara que sense la celebració religiosa per causa del deteriorament del temple però això sí beneint els panets, perquè la Regidoria de Cultura ha tingut un gran interès per recuperar la tradició.
Sobre la procedència de Santa Prisca hi ha diferents versions tot i que els documents que es coneixen no ho demostren suficientment. El que sembla més clar en el nostre cas és que es tracta d’una màrtir romana del s. III que figura dins del Martirologi jeronimià del segle IV i que el Sacramentari gregorià en constata la commemoració el dia 18 de gener, data que Santiga ha vingut respectant fins als nostres dies.
La festa que s’havia celebrat a Santiga des de temps pretèrits començava amb la celebració de l’Eucaristia i finalitzava amb la benedicció dels panets que en acabar la cerimònia eren repartits entre els assistents. L’elaboració de dits panets es feia amb farina que els pagesos de Santiga donàvem cada any.
La pregunta lògica era i és encara quin simbolisme podia tenir la benedicció i l’ofrena dels panets tot just començat l’any? Una de les respostes seria o podria ser l’interès dels pobladors de Santiga per demanar a Déu la benedicció dels sembrats que tot just naixien aquells dies. Una altra era que la persona o família que guardava aquell panet beneït quedava preservada durant tot l’any dels llamps i malures. Hi havia altres motivacions? Segurament.
En qualsevol cas, amb la creença que dita ofrena ja vingués de l’època pagana i que en començar el temps de la cristianització fos reconvertida sota l’empara de Santa Prisca, la tradició que ens ocupa va ser un esclat de vida en temps remots, encara que potser mai s’arribi a saber el veritable origen de la seva naixença.
(Apunts extrets del llibre Notes de la Història de Santiga petit poble del Vallès (1984), de Fermí Vinyals).
Avís Legal - Politica de Privacitat
